II Trobada d'Entitats Culturals del Maresme a Argentona

El passat 22 de novembre, Arts i Lletres va participar en la II Trobada d'entitats de recerca local del Maresme, celebrada a Argentona. En l'esmentada trobada, el professor Manuel Llanas, president l'associació, va intervenir amb la ponència: "La constitució d'un fons històric i local a Caldes d'Estrac, i, primers estudis i inici d'una col·lecció de monografies local".

En l'esmentada exposició, es va explicar que, des dels seus inicis (2002), Arts i Lletres va traçar-se com un dels seus objectius recuperar el patrimoni documental relatiu a Caldes d'Estrac que, pel que se'n sabia, es trobava dispers, mal ubicat o en mans de particulars. Calia, abans de res, la connivència del govern municipal, que, un cop sensibilitzat de la urgència de l'actuació, va habilitar una part de la segona planta de la biblioteca (val a afegir que aquesta comptava ja amb els documents d'Agustí Miró, una personalitat local que, en vida, els havia anat cedint), per, posteriorment equipada amb el mobiliari adient, poder albergar i custodiar els fons.

La primera actuació d'Arts i Lletres en aquest sentit, es va centrar en els documents del difunt Antoni Graupera, un estudiós de la vida de Caldes, llegat del qual s'havia escampat als quatre vents. Va caldre localitzar on era, parlar amb tothom qui en tenia algunes mostres, reunir-lo, classificar-lo, fer-ne una exposició per donar-lo a conèixer i, finalment, cedir-lo al fons constituït a la biblioteca. Així, l'exposició titulada L'arxiu Antoni Graupera. Una crònica de Caldes d'Estrac, exhibida l'abril i maig de 2003 i composta per textos manuscrits i impresos, dibuixos, gravats i fotografies, va constituir la primera aportació gestionada per la nostra entitat, que tot seguit es va poder incrementar amb el llegat bibliogràfic del mateix Graupera, aleshores propietat de Joan Julià, que generosament va fer-ne donació a la vila. La segona actuació (desembre de 2005), falcada en la cessió a la vila, a través d'Arts i Lletres, de l'arxiu familiar de Jaume Comas (un aplec de plànols, croquis, dibuixos i fotografies heretat i reunit per ell), va revestir també la forma d'una exposició (titulada Caldetes fa cent anys), el contingut de la qual va passar íntegrament a la biblioteca. La tercera actuació (juliol de 2006) va girar també al voltant d'una exposició: El front marítim de Caldes d'Estrac/Caldetes. Més d'un segle de canvis (1875-2006). Estava integrada per fotografies, plànols i cartells procedents de diferents col·leccionistes particulars de la vila; tot aquest material, original o digitalitzat, ha passat a formar part igualment del fons local.

Simultàniament a aquestes mostres públiques de material recuperat, Arts i Lletres es mobilitzava per reunir dos fons bibliogràfics del més alt interès: l'anomenat fons Milans - que jeia, polsós i inconsultable, a un recambró de l'edifici de l'Ajuntament - i el parroquial, format a una escola parroquial tancada fa molts anys a la rectoria. El trasllat de tots aquests volums a la segona planta de la biblioteca va anar seguit d'una obligada tria i d'una classificació sumària, processos completats per una catalogació que es troba en la fase final. Gràcies a aquestes iniciatives, avui la biblioteca de Caldes compta, entre les aportacions més destacades, amb un patrimoni bibliogràfic antic envejable, integrat a més dins la xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona. Hi figura des d'una primera edició de les poesies de Góngora fins a recopilacions històriques i geogràfiques vuitcentistes, totes originals.

Convençuts que calia fer públics els resultats de la recerca empresa en aquests fons -i d'acord, a més, amb un dels objectius fundacionals-, Arts i Lletres ha impulsat, paral·lelament, una política de publicacions. D'una banda, i des de desembre de 2003, amb un article mensual a la revista comarcal 3 Viles -radicada a Sant Andreu de Llavaneres-, uns articles que, sovint, han partit i parteixen de fonts originals per fer noves contribucions al coneixement geogràfic, històric i cultural de l'entorn més immediat.

D'altra banda, Arts i Lletres ha difós resultats de recerca amb una col·lecció de monografies locals, Caldae Aquae, iniciada l'estiu de 2004, publicada per l'Ajuntament de la vila i avui, amb quatre títols, interrompuda, esperem que de forma provisional. El projecte havia nascut l'any abans, així que la nostra associació va adonar-se que la història de Caldes, des del darrer terç del segle XIX, era prou densa per donar peu a un seguit de volums breus que en despleguessin alguns dels episodis més significatius. Calia, al capdavall, falcar el coneixement de la vila amb fonaments sòlids per poder, així, exhibir-lo públicament, sense complexos ni falses modèsties. Animats per aquest propòsit, ben acollit per l'Ajuntament, Arts i Lletres va elaborar un llistat de deu títols i va començar a assignar-ne alguns entre persones capacitades per dur-los a terme. El primer dels publicats, La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac (juliol de 2004), obra de Manuel Llanas i Bartomeu Roig, explora, a partir de fonts bibliogràfiques i d'observacions fetes in situ, els aspectes històrics, religiosos i literaris generats pel culte a la patrona de Caldes. El segon títol, L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació (desembre de 2004), de Lluís Grau, ressegueix en diferents etapes, amb molta aportació de documents i de testimonis orals, la trajectòria de la vila en tant que lloc d'estiueig, sobretot des de 1883 fins a l'actualitat. El tercer, Dos-cents anys de l'actual temple parroquial (juny de 2005), és una contribució col·lectiva a l'efemèride commemorada aleshores: exhuma textos d'arxiu desconeguts i recull un reguitzell de records personals a l'entorn de la vida parroquial. Finalment, el quart i, per ara, darrer títol, Aigua termal i aigua de mar a Caldes d'Estrac (juliol de 2006), obra de Maria Victòria Humet, parteix de l'existència d'aquesta riquesa natural a la vila per examinar-ne la tradició històrica i, en especial, detallar-ne les propietats i els beneficis terapèutics.

El professor Llanas va finalitzar l'exposició, fent referència al portal propi amb que compta l'associació Arts i Lletres, mitjà que permet donar a conèixer, amb tota mena de detalls, la marxa de l'entitat, els seus objectius i les seves realitzacions.