![]() |
Continuem la selecció d'informacions sobre la nostra vila procedents de la revista quinzenal La Costa de Llevant , apareguda a Sant Pol i a Canet entre 1894 i 1922 i descrita en el primer article, publicat el mes d'abril de 2006.
Sens dubte, pel que anem veient en aquestes tries de notícies la societat coral Amics de Joventut era una de les associacions més actives de Caldes en el tombant de segle. En la present selecció, dins la qual la trobem acompanyant la processó de Dijous Sant (notícia 2), descobrim que les altres corals, la de l'Apit i els Dissidents Units (nom fora de sèrie), convergeixen en la societat Rosa d'Or a fi de disputar-li l'hegemonia (notícia 9). I si la primera notícia ens assabenta de la imminent construcció d'una altra casa que s'afegirà a les altres de la façana marítima (per bé que el carrer de referència sempre és el de la Paz ), la setena il·lustra els canvis soferts per la nostra societat en el curs d'un segle: el 1904, les excursions escolars de setmana santa consistien a desplaçar-se a Argentona i a Canet. Sens dubte, però, les notícies estrella del recull són la 4 i la 5, que reflecteixen l'expectació creada a Catalunya pel primer viatge que Alfons XIII hi feia. El rei (anomenat popularment "En Cametes" entre nosaltres) tenia aleshores 18 anys, en feia tot just dos que havia accedit al tron i ens visitava en el context d'un programa preparat pel president del govern central, Antoni Maura, a fi de guanyar la voluntat dels catalans per a la causa monàrquica. Arran d'aquest fet, Joan Maragall escrivia una sèrie d'articles al diari La Veu de Catalunya titulada "De les reials jornades"; i un inquiet i jove regidor de l'ajuntament de Barcelona per la Lliga , Francesc Cambó, proclamava en públic i davant el monarca el descontentament de la societat catalana i les seves aspiracions de regeneració social, econòmica i política. Com sempre en aquesta sèrie, al final de cada notícia, numerades al capdamunt i transcrites de forma literal (per bé que modernitzades ortogràficament i regularitzades de puntuació), hi figura, entre claudàtors, la data del número de la revista on apareixen.
1
Altra obra .- Donya Maria Dolors Sánchez de Pirretas ha presentat a l'Ajuntament una instància i dibuixos per edificar un terreno que posseeix en el propi carrer de la Pau , amb el fi, segons entès, de passar llargues temporades en aquest poble tan prompte com tingue acabades les obres. [10 d'abril de 1904]
2
Professó .- La professó del Dijous Sant sigué lluïda de debò, a l'extrem de que poques vegades aixís s'havia vist. Assistiren a ella l'Ajuntament en corporació i la societat coral Amics de la Joventut. El pendó principal sigué confiat al comerciant d'aquest poble D. Agustí Miró Valls [...]. Dit pendó anava acompanyat de la reputada orquesta Salvet de Mataró, la que executà durant el curs de la professó peces adequades a la solemnitat del dia. [10 d'abril de 1904]
3
Sometent .- Alguns són los individus d'aquesta institució genuïnament catalana que tracten d'anar a Montserrat, a on s'hi reuniran tots los sometents de Catalunya per posar-se baix l'advocació i emparo de la Verge. Lo cabo de sometent d'aquest poble, En Vicenç Riera (Borràs), no deixa pedra per moure perquè assisteixin en dita festa el major número possible dels seus individus. [10 d'abril de 1904]
4
Arribada del Rei .- Lo Círcol de Pescadors i Obrers cridà el dilluns de Pasqua una reunió general en la que es tractà d'anar a Barcelona el dia 6 a veure l'arribada de S. M. el Rei. En dit dia 6, sortiren doncs per a tal objecte d'aquest poble 34 socis del mentat Círcol, els que després de vista la ceremònia d'arribada es trasladaren a la fonda Barcelonesa, que els serví un dinar d'encàrrec. [10 d'abril de 1904]
5
Tren reial .- A l'hora de les 9.35 passà per aquest poble el tren reial sense aturar-se. A l'andén de l'estació hi havia l'Ajuntament en corporació, el jutge municipal, fiscal, cabo de sometent i el carter fumant. El jardí de dita estació i carrer del Callau estaven invadits per nombrosa gentada, que aplaudiren el Rei amb molt entusiasme al veure'l a la finestreta del vagó que no parava de saludar amb la mà a tothom.
En el precís de moment de passar el tren, se sentiren enmig dels aplausos alguns "vivas al Rei" que sigueren contestats per molta gent. Algunes de les cases de dit carrer del Callau estaven adornades amb banderetes, entre elles el xalet de D. Frederic Nicolau Condeminas. [17 d'abril de 1904]
6
Tec .- El coro de l'Apit va fer el diumenge passat el seu acostumat tec a casa el Jaumet de can Milans, lloc a on se disfruta de molt bona vista i comoditats per fer semblants menjars. [17 d'abril de 1904]
7
Excursió .- El col·legi públic de noies que el dirigeix Dª Leonor Sánchez, amb motiu d'haver fet la primera comunió algunes d'elles, feren una excursió. al pintoresc poble d'Argentona, regressant a les sis de la tarda amb tota tranquil·litat.
Lo propi féu el col·legi dirigit per les religioses Dominiques, escollint per a sa excursió la vila de Canet de Mar.
[17 d'abril de 1904]
8
[Escombraries al túnel del tren] .- Hem sapigut per conducte segur que l'Ajuntament de la veïna vila d'Arenys de Mar tracta de permetre que l'escombriaire de la mateixa dipositi els escombros públics en el voltant del túnel del ferrocarril pròxim a aquest poble. [...] a l'istiu és molt concorregut l'expressat lloc i perilla la salut pública amb tals pestilències. [24 d'abril de 1904]
![]() |
9
[Origen de La Rosa d'Or] .- El coro de l'Apit cridà una reunió dies passats amb l'objecte de fusionar-se amb la colla Dissidents Units, lo que pogué lograr-se per fi, acordant dar el nom de Rosa d'Or a tal fusió. Dit coro serà dirigit per lo fill d'aquest poble En Francisco Solà, lo que celebrem molt i contents estem de que, sens deixar les moltes ocupacions que té a Tordera, es deixi caure de tant en tant en aquest poble a divertir-nos una mica i instruir amb ses lliçons a la joventut filharmònica. [24 d'abril de 1904]
Llanas & Roig
Il·lustracions: Capçalera renovada de La Costa de Llevant; el túnel del tren vist des de la banda d'Arenys,
just al lloc on es refereix la notícia 8 (Arxiu històric i local de Caldes - Donació Jaume Comas).

