NOTÍCIES DE CALDES EL 1897 I EL 1898

NOTÍCIES DE CALDES EL 1897 I EL 1898

Continuem la sèrie d'informacions sobre la nostra vila procedents de la revista quinzenal La Costa de Llevant , apareguda a Sant Pol i a Canet entre 1894 i 1922 i descrita en el primer article, publicat el passat mes d'abril. Aquell 1897, la revista canviava de disseny i de capçalera i, sobretot, s'estenia territorialment de Barcelona a Tossa, factor que explica que, d'ençà d'aleshores, la presència de Caldes hi sovintegi molt menys i, doncs, costi molt més de localitzar. Les dues primeres notícies donen fe d'una constant històrica des dels orígens de l'invent: les queixes dels usuaris pel servei telefònic, que a Arenys i a Caldes havia arribat, com sabem, tot just a finals de 1895. En mans aleshores de l'empresa privada, les diferents companyies telefòniques d'Espanya no s'unifiquen i es nacionalitzen fins a la dictadura de Primo de Rivera. Pel que fa a la tercera notícia, posa en relleu la germanor entre Caldes i Sant Vicenç, una grata realitat que avui continua feliçment vigent en molts aspectes; val la pena retenir, ens sembla, els noms dels actors aficionats caldencs que, segons el cronista, van entusiasmar els espectadors de les diferents representacions teatrals. Per acabar, en la quarta i darrera notícia seleccionada no tan sols la protagonista és una associació que avui, a Caldes, més de cent anys després, es troba en plena activitat, sinó que també hi treu el cap la història contemporània: la guerra de Cuba i Filipines, que provoca un daltabaix polític. A ultramar, eren les darreres colònies espanyoles, avui limitades a Ceuta i Melilla.

Com sempre en aquesta sèrie, al final de cada notícia, numerades al capdamunt i transcrites de forma literal (però modernitzades ortogràficament i regularitzades de puntuació), hi figura, entre claudàtors, la data del número de la revista on apareixen.

Queixes contra la Companyia Peninsular de Telèfonos .- Alguns abonats a la red telefònica interurbana de Mataró han vingut a aquesta redacció protestant de les arbitrarietats de què se veuen objecte per part de l'encarregat de la central de Mataró. [...]. No és d'aquesta manera que les instal·lacions augmentaran, ans al contrari, disminuiran les poques que hi ha, puix si a lo dit ajuntem que les comunicacions són posades bastant defectuosament, lo que fa que moltes vegades i quan més convé no es pot parlar, per estar espatllades, creiem que los abonats deixaran lo ingeniós aparato per altra ocasió, ja que los medis d'avorrir-los i disgustar-los no són escassos. I per fi, preguntem a la Companyia peninsular de Telèfonos, ¿per què en la subcentral de Caldetes pagant una cantitat arreglada pot parlar qui vulga i en la d'Arenys ni pagant ni sens pagar pot parlar ningú? Que som negres, aquí? [8 d'agost de 1897]

Aclaracions que rectifiquen .- Segons lo contingut de certa carta que hem rebut de persona amiga, molt entesa en assumptos de telefonia i ademés relacionada amb la societat concessionària de la xarxa telefònica urbana de Mataró, les queixes contra la Companyia Peninsular de Telèfonos que publicàrem en La Costa de Llevant del dia 8 d'agost passat són injustes i exagerades. [...]. Referent a lo que dèiem de la central de Caldetes, podem avui rectificar que l'estació telefònica de la veïna població no és pública ni tal central, i sí particular ja que la paga l'Ajuntament: sols pot ésser usada per sos individus i en son nom figura en los llistins de la companyia. [19 de setembre de 1897]

Teatro .- Que les relacions entre lo Casino Caldense de Caldetes i el de La Producción d'eixa [ es refereix a Sant Vicenç de Montalt, vila aleshores anomenada Sant Vicenç de Llavaneres ] eren cordials i amistoses, se posava de manifest en quantes ocasions se presentaven; tant per les respectives festes majors, en les que, a pesar d'haver-hi altres balls, se presenten tots los socis com un sol home a honrar lo de la societat amiga, com per lo de carnaval, anant la comparsa del ball de gitanes a obsequiar a sos amics de Caldetes. Però a on se veu més la bona harmonia i s'estrenyen més les relacions és en lo teatro, puix entre los bastidors no se sembla amics, sinó germans.

Lo 17 de maig últim se féu la prova organitzant una funció amb aficionats d'ambdues societats i lo 5 de desembre, o sia lo diumenge passat, ja se presentaren com si fossin de casa, representant los de Caldetes sols; i de que ho feren bé i a satisfacció del nombrós públic que hi assistí ho proven los continuats picaments de mans que sentiren i les vegades que tingueren d'aixecar lo teló i presentar-se aclamats per la concurrència. Tots los aficionats, o sia, en Joaquim Soler, en Josep Smith, en Emilio Comas, en Federico Saurí, en Ramon Salvà, en Manel Fontrodona se lluïren i ho feren amb gust; però l'hèroe de la festa, no es pot negar, fou lo trempat Joan Saurí, puix tant en lo paper de Massini en Cebes al cap , com en lo de Marçal en Un afaitaclatells , ja en lo de protagonista de Un cessant , com en lo graciós de Vicenç de la peça Vells i boigs , treballà com un verdader artista, sobretot en aquesta última, que caracteritzà tan bé i amb tanta naturalitat lo paper de vell verd que molts actors de debò podrien estar contents de fer-ho com ell. [12 de desembre de 1897]

La Creu Roja .- Conforme diguérem en nostre anterior número, diumenge passat sortí una comissió de la referida institució per portar a cap una capta en los veïns pobles d'Arenys i Caldetes. [...].

A la tarda passà l'esmentada comissió a Caldetes, a on fou rebuda per lo senyor alcalde D. Domingo Grau, lo primer tinent D. Ramon Fontrodona i lo regidor D. Joan Grau, los quals obsequiaren a la brigada de camillers i comissió de socis, junt amb lo senyor President i Delegat, amb cigarros, licors i refrescs. Se recaudaren 101,50 pessetes, que ingressaren a la caixa de l'associació per atendre i socórrer a los soldats ferits o malalts de nostre districte que arribin de Cuba i Filipines. Los joves captadors Joan Puigvert i Josep Mora treballaren amb gust i per això els felicitem. [21 d'agost de 1898]

Llanas & Roig

Il·lustracions: Capçalera renovada de La Costa de Llevant i fotografia de Neus Buch (probablement de la dècada de 1960) atenent la centraleta telefònica instal·lada a casa seva (número 20 del Camí Ral). Després de la germanes Mengot, el 1942 es van fer càrrec de la centraleta, fins ben entrada la dècada de 1980, les germanes Francisca i Neus Buch, avui nonagenàries i feliçment encara entre nosaltres. Agraïm a la familia Vives-Reixach la informació facilitada, procedent d'una recerca documental que recollirem pròximament en el web d'Arts i Lletres.