NOTÍCIES DE CALDES EL 1896
Reprenem la sèrie d'informacions sobre la nostra vila procedents de la revista quinzenal La Costa de Llevant , apareguda a Sant Pol i a Canet entre 1894 i 1922 i descrita en el primer article, publicat el passat mes d'abril. Si la notícia 2 critica frontalment una funció del Colón, la 4 retreu sense pèls a la llengua “les intransigències i odis locals” com a causants d'un escàndol en una vetllada al mateix escenari, fet que comporta al corresponsal repercussions personals desagradables que descriu en la notícia següent, la 5. Per la seva banda, mentre la 3 denuncia la incívica conducta d'un ciutadà, que cada matí orinava a l'aire lliure des de casa seva, la 6 proporciona notícies sobre remodelacions de la Capella del Carme.
Com sempre en aquesta sèrie, al final de cada notícia, numerades al capdamunt i transcrites de forma literal (però modernitzades ortogràficament i regularitzades de puntuació), hi figura, entre claudàtors, la data del número de la revista on apareixen
1
Estadística .- Durant l'any finit, lo moviment d'esta petita població fou d'11 morts, 14 nascuts i 5 matrimonis; respecte a millores materials en lo mateix any, sols tres se realitzaren: la preciosa casa-torre del senyor Illa, la casa a la inglesa del senador Nicolau i el xalet davant la mina, propietat del Sr. Cardoniu, i la magnífica masia amb construcció propietat de D. Genaro Sorrarrahin. [12 de gener de 1896]
2
Teatro Colón .- Lo diumenge passat se donà una funció en la que acudí una numerosa concurrència i de lo més escollit de la població. Feren la comèdia Als peus de vostè i les sarsueles Dorm i Lo primer dia . Tot fou bastant mal executat. Gràcies que en un dels intermedis divertí a l'escollida concurrència amb uns quants jocs de mans un jove molt simpàtic que (segons se digué) anava de pas a Sant Petersburg. Si vàrem passar bona vetllada, devem dar gràcies a dit senyor i al gran zel del duenyo de l'establiment, Sr. Torra, i a la seva interessant muller i al seu dependent Pepet per l'activitat i bon caràcter que té, de modo que sols per ells se pot anar a Colón. [12 de gener de 1896]
3
Aigües menors .- Vàrios veïns del poble, principalment de la Riera , nos donen queixes sobre certs actes poc decents que una persona bastant respectable, ja per sa posició social, ja per l'edat, es permet diàriament des del pati de casa seva sobre una teuladeta que domina tota la població. Comprenem totes les necessitats corporals que pot tenir tot fill de veí, mes per totes les cases s'acostumen a construir llocs bastant retrets , comuns i necessaris per satisfer quansevulga d'aquestes necessitats; desitjaríem que aquesta advertència fos suficient perquè cessessin actes de tal naturalesa, que tan renyits estan amb la moral, o del contrari (cosa que sentiríem molt) serem més clars. [12 de gener de 1896]
4
Vetllada .- Divendres de la setmana passada tingué lloc una vetllada en lo casino Colón. Los simpàtics i apreciables artistes encarregats de les obres de decoració i ornamentació portades a cap en la capella de la Mare de Déu del Carme, junt amb altres joves ja d'aquesta població, com forasters, determinaren (en mala hora) despedir-se de Caldetes organitzant una funció humorística, a la qual invitaren a tota la població sens distinció de cap classe.
Escollit i numerós públic acudí al punt de reunió, la festa se portava a cap amb general aplauso i quan l'alegria s'esplaiava pertot, sortiren de prompte les intransigències i odis locals. [...] la indignació pública estallà amb tota sa força donant lloc a l'immens escàndol que durà hora i mitja i que sols terminà abandonant lo públic lo local [...]. No volem dar gust als hèroes de semblant jornada ocupant-nos d'ells i acabem aplicant-los les paraules del gran poeta florentí: Non raggionam di lor, ma guarda e passa . [26 de gener de 1896]
5
Sentim vivament lo tenir d'ocupar-nos de nostra insignificant persona, mes los fets d'aquestos dies nos obliga a pesar nostre. Lo suelto Vetllada en què dàvem compte a nostres lectors de l'escàndol que en la nit del divendres, dia 17 del passat, ocorregué en lo Teatro Colón, insert en lo últim número, promogué tal polseguera que diferentes vegades nos hem vist insultats enmig de la via pública. Ja sabíem a l'emprendre la tasca de corresponsal que, no adulant i incensant el primer tipu sens substància que per figurar no es para en barres, era escabrós i exposat a trencacolls. [2 de febrer de 1896]
6
Capella de la Mare de Déu del Carme .- La restauració o, millor dit, ornamentació de l'altar major de dita capella, portada a cap baix l'artística direcció del Sr. Saumell Vilaró, és d'un efecte sorprendent. La rica combinació d'imitació de màrmols de diferents colors de les columnes i fondos amb lo daurat, frisos, sòcols i capitells, aixís com los demés adornos de taller, són del més exquisit gust.
Rebin tots los feligresos que han contribuït a la realització de la millora, com los apreciables artistes que l'han portada a cap, nostra coral enhorabona, esperant veure'ls altra volta per acabar los tres altars laterals que falten. [9 de febrer de 1896]
7
Aceres .- Desitjaríem que lo senyor Batlle tingués pietat dels pobres veïns i forasters que per necessitat tenen que sortir de nits girant una compassiva visita als principals carrers d'eixa, principalment lo de Sant Josep, la qual ja no és acera, sinó un barranc a on lo dia menys pensat tindrem que deplorar alguna desgràcia. [9 de febrer de 1896]
Llanas & Roig
> Portada