>

---

Caldes, anys 30:

informació turística

 

En l'article d'aquest mes volem donar a conèixer l'existència d'un article i d'un opuscle d'informació turística sobre Caldes que daten dels anys 1933-1935. El primer i més breu, al qual hem tingut accés gràcies a la gentilesa de Jaume Comas, es troba dins una publicació, Catalunya Ilustrada , que incorpora una “Guia de l'estiuejant” i que porta la data de 1933-1934. Dels atractius de Caldes (que hi figura, doncs, al costat d'altres poblacions catalanes) s'hi destaca l'emplaçament geogràfic, els banys, termals i de mar, les entitats esportives i d'esplai, l'entorn natural i, en fi, l'hospitalitat dels habitants. El segon, sense data (però segurament dels anys 1934-1935), el publica el Foment del Turisme i de la Producció Nacional (amb seu a Barcelona) i, en anglès i en català, enumera, com l'anterior, els al·licients turístics de la vila, val a dir que amb dosis explosives de triomfalisme desenfrenat (com ara quan pondera la presència de finestrals gòtics i les portalades romàniques en les façanes dels edificis).

 

Cal retenir, però, una dada del màxim interès: segons l'anònim redactor de l'opuscle, abans de 1936 hi havia, a la rectoria de Caldes, un museu que exhibia “ceràmiques, plats i una bona col·lecció de monedes”, fet que permetria deduir que les excavacions a la Torre dels Encantats posteriors a les de Salarich encara van donar fruit. Les campanyes arqueològiques de Josep Maria Pons Guri - Eduard Ripoll, ja pertanyen a la postguerra.

 

En fi: de tots dos textos, que es publiquen flanquejats per un reguitzell d'anuncis publicitaris (seleccionats per il·lustrar l'article), n'hem triat i transcrit uns quants fragments. Ara bé: qui els vulgui consultar sencers i veure'ls tal com són ho té tan fàcil com visitar la seu web d'Arts i Lletres, on els trobarà digitalitzats. Adreces:

 

[Article a Catalunya Ilustrada ]

 

La platja, sense desaigües directes al mar, és una de les més amples i netes del Maresme d'avui. En ella, i sota la dependència de l'Ajuntament, que la té concedida, s'hi col·loquen centenars de casetes i veles per a banys de mar i de sol. És, sens dubte, una de les millors platges properes a Barcelona. [...].

Hi han vàries entitats, algunes de polítiques, que procuren també l'esplai del seus socis i dels forasters. Cal remarcar el Casino Colón, Sport Club, que té un parc d'esports muntat a la perfecció amb pistes de tenis, de patinar, jocs de bitlles, golf miniatura, etc., i que molt aviat construirà un golf i una piscina. Hi ha el Bàsket Club,

societat destinada a l'increment d'aquest esport i altres.

 

[Opuscle del Foment del Turisme]

 

Caldetes és una població privilegiada... No endebades el gran geni de la nostra literatura, Joan Maragall, hi va tenir un lloc escollit i hi passà les temporades que foren salut per al seu cos i inspiració per al seu esperit... En certa manera, pot dir-se que Joan Maragall és fill espiritual de Caldetes. I un honor així, poques poblacions podrien mostrar-lo.

 

El metge i escriptor vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer (1816-1884), afectat d'un asma greu, des de l'octubre de 1880 havia abandonat la capital d'Osona i residia a Caldes, on tot seguit esdevé director mèdic dels banys termals i on du a terme una intensa activitat intel·lectual. Així, elabora i publica una cèlebre monografia històrica sobre la vila (Apuntes para la historia de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas , de 1882),un inventari de la flora que, el 1894, dóna a conèixer a la revista barcelonina Crónica científica el també metge vigatà Ramon Masferrer i Arquimbau (inventari publicat pels sotasignants a la revista 3viles i accessible, ampliat, a la seu web d'Arts i Lletres: www.artsilletres.org i dos opuscles sobre els beneficis terapèutics de la hidrologia: Caldetas. Apuntes sobre sus antiguos baños y sus celebradas aguas minerales (1881) i Los baños de mar y el balneario de Caldetas (1882). De fet, Salarich, que excava el poblat ibèric del Puig Castellar (al capdamunt del qual hi ha la Torre dels Encantats) i que s'emporta troballes al Museu Episcopal de Vic, on continuen, s'erigeix, per mèrits propis, en el forjador d'algunes de les llegendes més perdurables de la història de Caldes. L'imaginari col·lectiu, en efecte, conserva ben viva la invenció, deguda a Salarich, de la història de la princesa Fàtima i el ciutadà Busquets, immortalitzats en dues de les figures més conegudes de la colla de geganters de la vila.

---