UNA EXCURSIÓ A CALDES EL 1884 (2)
[ Continua l'escrit d'Àlvar Verdaguer esmentat en l'article anterior, amb informacions sobre la Torre dels Encantats i el poblat ibèric i sobre equipaments i condicions turístiques de Caldes ]
La dita Torre, quina època se fa remuntar al temps
de la reconquesta, està situada al NE de la població,
és cilíndrica i voltada d'un clos emmerletat, de forma
circular també. Sa situació dominant per una part la mar
amb una gran extensió d'aquella costa, i per altra probablement
relacionada en altre temps amb distintes construccions similars que
des d'allí s'obiren, fa creure que havia d'ésser tinguda
aleshores per una fortalesa d'importància. Les numeroses sageteres,
que coronen sa muralla, i los forats que s'hi veuen encara, destinats
a bastir-hi los ponts volants, confirmen aquesta opinió.
En ses immediacions s'hi veu en terra la boca de tres de les cinc cavitats
calificades de sitges ( hórreos ), que foren descobertes
no molt temps enrere i ara es troben altra volta plenes de runa, després
d'haver-se'n extret una multitud d'objectes que contenien. Aquestos
objectes, de caràcter prehistòric alguns i de l'època
grecoromana altres, que es trobaren confosament barrejats, són
restos de ceràmica molt grossera, una olla de pedra arenisca,
pedres calisses de forma rodona i oblonga, ossos migpartits amb l'objecte
de treure'n lo moll, un llarg fragment d'agulla de cosir i una espàtula,
ambdós objectes fets també amb ossos, una moneda emporitana,
fragments d'àmfores cineràries, plats, cassoles, etc.,
alguns de terrissa grossera i altres de finíssima pasta; i finalment
42 pondus , que, com és sabut, servien per tenir tibants
los fils del primitiu teler.
De semblants troballes no ha pogut encara inferir-se clarament l'origen dels habitants d'aquesta encontrada; mentres alguns pretenen deduir-ne que fou poblada des de l'edat prehistòrica, altres creuen que la barreja dels citats objectes prové d'un atràs relatiu entre les successives civilitzacions. Quelcom d'això mateix s'observa, encara que amb menors diferències, en los descobriments de Cabrera (prop de Mataró), dels que parlarem més endavant. Per il·lustrar més la qüestió, vege's l'interessant treball amb què ens ha afavorit lo Sr. Brunet, qual opinió presentaria baix un nou aspecte la importància dels descobriments fets a Caldetes.
D'entre les runes que volten la Torre dels Encantats, se recolliren alguns fragments de ceràmica de vàries classes, mes com a memòria de la nostra visita que per la vàlua arqueològica dels mateixos, ja que en cap d'ells s'hi troba indici de marca ni inscripció, que és en semblants casos lo que té importància.
No molt lluny de la Torre dels Encantats, i de cara al SE, hi ha una excavació en la roca que, segons creu lo poble, constituïa una mina, ara tapada, que comunicava amb uns soterranis del castell. Un de nostres companys creu tenir motius per veure-hi una de les coves sepulcrals dels aborígens de l'encontrada, semblants als que en altres llocs s'han trobat amb circumstàncies anàlogues. Per nostra part, preferim suspendre lo judici perquè no es diga, com ho ha indicat en un de sos articles un respectable crític d'aquesta capital, que les associacions excursionistes se llançaven a voltes amb excessiu entusiasme en lo terreno de les conjectures.
Tenint lo temps limitat, baixàrem a la població i ens dirigírem a la iglésia parroquial, que és de construcció moderna, essent lo més notable d'ella la pica de l'aigua beneita, formada d'una columna i capitell de marbre, d'estil romànic de la darrera època, que es creu procedent del temple primitiu, edificat en lo sigle XIII.
En la rectoria tinguérem ocasió d'admirar los dos llibres de cor que s'hi conserven i que són notables per la bellesa des ses inicials, primorosament policromades. Dits llibres són del sigle XVI, i per certes addicions que s'hi noten en determinades misses se suposa fundadament que procedeixen d'una comunitat clunicense, tal volta la darrera que allí residí. Un dels llibres té per forro interior un full dels salms de David que adorna una interessant miniatura, d'època molt anterior a la dels missals.
De passada entràrem en la capella erigida en lo lloc on fou trobada la imatge de la Verge del Remei; en un quadro que hi ha s'hi llegeix que la primitiva iglésia fou construïda l'any 1219.
[...]
Després d'haver ben dinat en l'acreditada fonda de Borràs, passàrem novament a casa del Sr. Brunet, qui ens obsequià, en companyia de sa apreciable família, amb cafè i licors; en tan grata ocasió poguérem apreciar les dots artístiques de son fill don Gaspar, oint amb verdadera fruïció com executava algunes de les mellors obres dels principals pianistes.
[ Continuarà ]
Llanas & Roig
Il·lustracions: Arts i lletres i Arxiu Arrels Cultura
El primer és un, gravat de la Torre dels Encantats que acompanya l'article d'Àlvar Verdaguer; el segon, la Fonda Borràs , freqüentada per Jacint Verdaguer i regentada aleshores per la família caldenca dels Riera, una filla dels quals (Dolors) es va casar amb un membre de la família dels Parellada (Isidre), titulars de la Fonda Europa de Granollers.
(*) Article publicat a la revista 3viles l'agost de 2005.
> Portada