---

Lluís Masriera Rosés

 

Masriera i Rosés, Lluís (Barcelona 1872 1958) Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral. Fill de Josep Masriera i Manovens, seguí la tradició familiar. Perfecciona estudis a París, Londres i Ginebra (1889), on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges; en tornar, potencià la renaixença de l'esmalt -translúcid i opac- a Catalunya. L'exposició que féu a Barcelona el 1901 imposa el ressò de l'estil de René Lalique en la joieria catalana. Plàsticament és, dones, representant del més típic Art-Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme. Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a Barcelona (des del 1896), Saragossa, Madrid, París (Salon des Artistes Français), Buenos Aires, San Francisco, etc. Com a pintor, partint del realisme, esdevingué també un dels conreadors més característics de l' Art-Nouveau: pintà fades, àngels, bruixes i papallones, de vegades temes decadentistes amb tons plàcids i altres temes bulliciosos amb un colorisme viu i decorativista. Sobresurt el seu oli

L'ombrel·la japonesa (1920);Museu d' Art Modern de Barcelona), que, exposat a Madrid (amb el títol Sombras reflejadas ), Londres i el Japó, assolí una amplíssirna difusió arreu, fins al punt que l'autor en féu diverses repliques, exposades i venudes a Londres. L'escenografia de la seva comèdia Sota l'ombrel·la , basada en el mateix quadre, li valgué un Grand Prix de l'exposició Arts Déco de París (1925). Més tard conrea una pintura més convencional. Com a home de teatre funda la Companyia Belluguet (1921), que actuava al taller-estudi que havien construït el seu pare i el seu oncle Francesc a Barcelona, en obres pròpies de concepció decorativista, com El retaule de la flor (1911) Els tapissos de Maria Cristina (1923), Un idili prop del cel (1924, musicada ver Toldrà) i Els vitralls de Santa Rita (1926), i altres, d'Apel·les Mestres, Molière, Cervantes, Goethe, etc. El 1930 assolí el gran premi d'interpretació de Fédération Internationale des Sociétés de Theatre Amateur, a Lieja. Publicà les revistes " La Veu Punxeguda " (1922-1928) i "Esplai"(1917-1928) i anuaris de les seves activitats (1929-32) El 1932 l'estudi fou transformat en el Teatre Studium, on actua fins al 1936. Féu també representacions a la Ciutat de Mallorca i a Alcúdia (1932). Des del 1940 reprengué les activitats en castellà, amb el nom d'El Teatro de los Arlítas. Publica, a París, Quelques décors el personages (1929?), i, a Barcelona, Mis memorias (1954), de caire anecdòtic.

Francesc Fontbona i Roger Alier

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA

» www.arcdebera.com/llibres/L/LLUIS+MASRIERA+-GENT+NOSTRA-,84-931820-5.htm

---