JOAN RANGEL: UN ANY DE DELEGAT DEL GOVERN A CATALUNYA (i 2)

---

(Continua del número anterior)

 

-De fet, la idea i la definició de política com a servei públic vostè les ha defensades sempre.

- És l'única Política amb majúscules. És a dir: la que, dotada d'una vocació de servei, procura per damunt de tot el benestar dels ciutadans amb un màxim d'eficàcia i transparència. Mai no l'he entesa d'una altra manera .

-En aquell mateix discurs, vostè deia també que el nou càrrec volia que anés presidit pels principis de "l'austeritat, la humilitat, la discreció, el diàleg, l'eficàcia, l'eficiència i la cooperació". ¿Vol dir que aquella carta als reis no era excessiva?

 

- Potser sí, però són els principis en els quals he cregut sempre .

-Parlem ara de la Diputació de Barcelona, on vostè ha deixat, segons diu tothom, una petja perdurable.

- Vaig entrar-hi el 1987 per representar el partit judicial de Mataró i de seguida em van fer responsable de dues àrees: Règim Interior i Hisenda i Planificació. Comptava amb el bagatge d'haver fet de gerent a l'Ajuntament de Barcelona i al meu partit. Amb l'experiència acumulada en el govern local, emprenc una renovació a fons de la institució, que afecta el personal (substituït per tècnics superiors i mitjans) i la gestió tributària, ben aviat informatitzada. Al capdavall del procés de transformació, la Diputació de Barcelona esdevé el que és ara: una empresa de serveis destinada a ajudar els ajuntaments amb tots els mitjans al seu abast .

-D'això que diu en podem donar fe tots els que paguem sense parar impostos i multes municipals.

- Els contribuents paguem, però també rebem coses a canvi. Puc afegir que els sistemes de recaptació tributària eren prehistòrics, i que el canvi ve facilitat per la generalització de la informàtica, fenomen datable a partir de 1990. Sigui com sigui, de 1987 a 2004 duc a terme a la Diputació una feina gratificant i reconeguda, que culmina amb l'exercici de la primera vicepresidència. Simultàniament, de 2000 a 2004 sóc el secretari d'organització del meu partit, el PSC .

-No corri tant, perquè sabem que l'any 2000 vostè completa un màster de direcció d'empreses a Esade.

- Doncs sí senyors. I els diré més encara: el treball que vaig realitzar per a aquell màster es titulava així: "Catalunya 2004: l'any del canvi" .

-Vostè, a més, és un profeta!

- En tot cas un profeta fal·lible, perquè la responsabilitat de Delegat del Govern no me l'esperava, ni de bon tros. Els primers dies de maig de 2004 no els oblidaré mai. En el curs d'una setmana, vaig haver de presidir una colla d'actes, de renunciar a responsabilitats anteriors, de revisar plans de seguretat del Fòrum de Barcelona i, en fi, d'afrontar tancades d'immigrants .

-Ja veiem que no es pot avorrir.

- En el discurs de presa de possessió esmentat abans, ja preveia que els temes de seguretat interior i d'estrangeria m'absorbirien moltes hores. No me'n queixo, només faltaria. Una Europa de vint-i-cinc Estats comporta molts reptes, alguns dels quals fins ara desconeguts .

-En confiança i aprofitant que ens coneixem: el Delegat del Govern i els Subdelegats a cada província, ¿vol dir que no equivalen als governadors civils de tota la vida? En altres paraules: els ciutadans sovint tenim la impressió que ens aixequen la camisa.

- Aquesta és una creença sense fonament d'ençà de 1997, any en el qual se suprimeix la figura del governador civil. El Delegat del Govern en rep les competències, depèn orgànicament de la presidència del govern central i nomena els subdelegats de cada província, que han de ser funcionaris. En el meu cas, i per fer-me entendre, el primer interlocutor que tinc a Madrid és la vicepresidenta primera del govern, Teresa Fernández de la Vega .

-Molt bé, però, perquè tothom se situï, vostè on treballa?

- Doncs al Palau de la Duana , construït en temps de Carles IV i seu de la Delegació del Govern des de 1997. Abans la Delegació havia tingut l'estatge al carrer de Mallorca, en un edifici que tinc la intenció que ben aviat esdevingui públic.

 

-Hem llegit als diaris que ha inaugurat un nou estil en el càrrec que ocupa.

- Vull que la Delegació del Govern es modernitzi en la línia que ho va fer la Diputació i que, de manera anàloga, s'aproximi als ciutadans. La meva intenció és obrir-la al públic. I restituir-hi la realitat històrica. En l'edifici que els dic, els governadors civils de Barcelona durant la Segona República no hi figuren, i vull que hi siguin tots, començant pel primer, Lluís Companys .

-Amb el president Companys tanquem el cercle i l'entrevista. Senyor Rangel: moltes gràcies per haver-nos atès, molta sort i bona tarda tingui.

Manuel Llanas & Bartomeu Roig

Il·lustracions: Arts i lletres

 

 

(*) Article publicat a la revista 3viles el juny de 2005.

---