LA TORRE DELS ENCANTATS: QUÈ N'HAN DIT (i 2

LA TORRE DELS ENCANTATS: QUÈ N'HAN DIT (i 2)

[Continuació del primer article amb el tercer text del segle XIX que es refereix a la Torre dels Encantats]

Trenta anys després, el 1888, l'enginyer i escriptor Gaietà Cornet i Mas publicava Una excursión por Cataluña. Viajes circulares en ferrocarril, i quan compareixia a Caldes feia constar, entre altres observacions, la següent: "En una pequeña colina en la costa del Mediterráneo hay la Torre dels Encantats, bello ejemplar de las construcciones que durante la reconquista poblaron nuestras costas".

El 1893, l'escriptor i periodista Josep Reig i Vilardell donava a conèixer el tercer fascicle (lletra C) d'unes Monografies de Catalunya que justament queden truncades en aquest volum. En l'entrada corresponent a Caldes d'Estrac o Caldetes, i sobre el tema que ens ocupa, Reig i Vilardell copia de forma flagrant les informacions que, el mateix any, l'historiador Francesc Carreras Candi havia reunit en la monografia sobre Caldetas o l'antigua quadra d'Estrach (notes històriques). Cedim, doncs, la paraula a Carreras Candi, a qui cal restituir la paternitat dels fragments següents:

Los banys de Caldes d'Estrac foren explotats pels romans. Ho demostra no sols l'existència de ses termes, quals restos se conservaren, segons Salarich i altres, fins a principis del sigle XVIII, sí que també les nombroses despulles observades en lo puig Castellar, o per altre nom torre dels Encantats o torre de Caldes, que han sigut objecte de detinguts estudis, fent suposar fundadament l'existència en dita altura d'important villa romana.

S'hi ha trobat allí àmfores, pondus o pesos per a sostenir verticalment los fils dels telers romans i abundants fragments de ceràmica, fina i grollera.

[...]

Detall d'un plànol del Maestre Don Ambrosio Borsano, on s'aprecia la situació exacte de la Torre d'en Riera, el Cap de Caldes i la Torre dels Encantats. Dibuixat a Barcelona el 7 d'abril de 1687
(Biblioteca Nacional - Madrid)

Aquí vindrà a tomb copiar un document del primer segle de l'Edat Moderna [en realitat, de 1584], que comprova [que] era Arenys lo primer lloc del Vescomtat [de Cabrera], que la divisòria d'aquest era la riera de Caldes i que l'actual torre dels Encantats se deia encara torre de Caldes, nom que a principis del segle XVII perdé per anomenar-se d'En Riera d'Arenys. [Aquesta derrera afirmació discrepa de les indicacions proporcionades pel mapa reproduït a la dreta d'aquest text]

Dos textos del segle XX

Minsa resulta la informació sobre el tema que facilita, quan tracta de Caldes, Cels Gomis, autor del volum relatiu a la província de Barcelona de la Geografia general de Catalunya que, sota la direcció de Francesc Carreras Candi, l'editorial Alberto Martín posa en circulació a la primeria del segle XX: "Al cim del puig Castellar, al N.E. de la població, hi ha una antiga torre anomenada Torre dels Encantats, i prop d'ella hi ha les boques de tres sitges, avui tapades, al fons de les quals s'hi van trobar molts fragments de terrissa prehistòrica i grecoromana".

Per contrast, i feliçment, Lluís Monreal i Martí de Riquer dediquen especial atenció a la nostra torre dins Els castells medievals de Catalunya (1958), obra en la qual, tot referint-se a la forma, cilíndrica o quadrada, de les torres de guaita bastides arran de costa, els autors escriuen:

"Excepcionalment la torre es volta d'una muralla de poc radi, tancant un recinte, amb la qual cosa tornem a l'esquema més primitiu i elemental de castell. Així ocorre amb la popular Torre dels Encantats, situada en un monticle prop del mar, entre Caldetes i Arenys, que posarem com a exemple per descriure una d'aquestes defenses contra els barbarescos.

Segons Pellicer, el seu nom pintoresc ve del fet que la gent anomena així els llocs on hi hagué poblacions antigues i efectivament, en aquest Puig Castellar, que és el seu nom veritable, s'han trobat vestigis que l'esmentat historiador atribueix a l'Edat del Bronze. De segur que hi hagué pobladors des de molt antic en una posició tan excel·lent.

La Torre dels Encantats (Arxiu Serra Vila )

El petit monument que ha arribat als nostres dies consisteix en una torre cilíndrica, tancada dins una muralla circular, geomètricament traçada i d'àmbit molt reduït. La torre és obra de palets de riera, assentada i reblerta. Tingué corseres, de les quals conserva les mènsules, però falta el parapet, suplert per un altre d'interior sobre el mur de construcció més moderna. Està dividida en tres pisos coberts amb volta esfèrica, i tenia el seu accés per una porta de mig punt en alt, al nivell de la planta principal. Si bé potser és d'origen anterior, la seva estructura definitiva correspon al segle XIV.

Una mica posterior sembla la muralla baixa, d'obra encara més tosca i rematada per merlets molt amples. Té espitlleres baixes i alguna boca de foc circular. La seva porta és de grans dovelles, i ostenta un petit escut sense armes. Als seus costats van ser tancades unes estances per la part interior, que llueixen dos finestrals gòtics molt tardans i que plantegen dubtes sobre si aquest va ser el seu emplaçament original".

EPÍLEG (AMB SALVADOR ESPRIU DE COLOFÓ)

El lector haurà pogut comprovar, d'una banda, l'interès sostingut que la Torre dels Encantats ha despertat en una colla de persones, ben variades, que han conegut, visitat o estudiat la nostra vila a través del temps; i, d'una altra, que les informacions respectives de vegades discrepen o es contradiuen. En qualsevol cas, podem garantir que aquest aplec de testimoniatges no és sinó una mostra dels que es podrien aportar. Acabarem per ara amb dues citacions d'altura literària, corresponents a dos passatges de l'obra espriuana. La primera citació, en prosa, pertany a l'obra teatral Primera història d'Esther, un personatge de la qual, l'Altíssim, anima les donzelles de Sinera a pretendre la mà del rei de Pèrsia en els termes següents:

Au, a bodes us convido, noies de l'Escarabar i del Tussol! Que la trompeta del nunci amplifiqui la meva crida i l'emmeni d'extrem a extrem de la vila i més enllà, almenys fins a la torre dels Encantats.

La segona citació, en vers, es troba al poema V del Llibre de Sinera:

Ombres de guaites, des de la torre dels Encantats,

vetllen l'injust repòs dels erigits en amos

de les més tristes hores.

(*) Article publicat a la revista 3viles el febrer de 2005