150è ANIVERSARI DEL NAIXEMENT D'APEL·LES MESTRES

150è ANIVERSARI DEL NAIXEMENT D'APEL·LES MESTRES *

La pàtria és aquell tros de planeta on després de mort seràs profeta.

Apel·les Mestres

Apel·les Mestres, amb una de les seves hortensies

L'Ajuntament de Caldes d'Estrac i l'associació cultural caldenca Arts i Lletres varen organitzar conjuntament una exposició sobre Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936) amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. Oberta de l'1 al 10 d'octubre de 2004, l'exposició, es va exhibir a l'Equipament de Promoció Econòmica i Cultural de 10 a 14 els dies feiners i d'11 a 14 els dissabtes i diumenges, i constava de plafons, vitrines (amb documentació gràfica, textual i bibliogràfica) i es dividia en dues parts. La primera i més extensa, cedida generosament per la Universitat de Vic, presentava les activitats polifacètiques d'aquesta gran personalitat; la segona se cenyia a esbossar el que avui sabem de les relacions d'Apel·les Mestres amb Caldes, un tema molt ric de contingut que algun dia caldrà estudiar amb detall.

Per aquest motiu, ens ha semblat convenient oferir unes quantes pinzellades sobre la figura d'aquest escriptor, dibuixant i músic barceloní. Era fill de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, que, entre moltes altres obres, a Barcelona va projectar la façana de la catedral i, a Caldes d'Estrac, la casa dels marquesos de Comillas. Aquesta darrera circumstància deu ser la que explica l'origen dels lligams d'Apel·les Mestres amb la nostra vila.

Estudiant a l'escola de Llotja de Barcelona, va guanyar-se la vida sobretot com a il·lustrador. De mica en mica, i auxiliat per la seva dona, Laura Radenez, va obrir-se pas col·laborant en una colla de revistes i treballant en diferents editorials, com ara la Llibreria Espanyola , Daniel Cortezo o, en especial, Montaner y Simón, on arriba a ser director artístic. Una altra vessant seva molt característica és la il·lustració d'àlbums, col·leccions de cromos (com els Proverbios en acción , que feien publicitat de la xocolata Amatller ) i llibres infantils (com ara les diverses sèries dels Cuentos vivos ). En tant que dibuixant, en suma, la producció de Mestres resulta literalment oceànica (s'ha arribat a parlar de quaranta mil dibuixos).

Il·lustració per l'Avi, obra ambientada a Caldes

D'altra banda, Mestres, creador de múltiples activitats, va intentar erigir-se en l'artista total defensat pel Modernisme. La seva obra literària, molt extensa i, per desgràcia nostra i seva, molt poc editada modernament, està integrada per poesia ( Idil·lis ), narrativa poètica ( Liliana ) i teatre ( La presentalla ). Com a músic és autor de més de cent cançons. Ara: tot i que en vida va rebre diferents reconeixements públics per la seva trajectòria personal i per la seva obra, la data de la seva mort, escaiguda el 19 de juliol de 1936 (tot just esclatada, doncs, la darrera guerra civil), va perjudicar-li sens dubte la fama pòstuma.

Aproximadament entre 1885 i 1897, Apel·les Mestres va passar llargues temporades (d'abril a octubre) a Caldes, hostatjat a la fonda Borràs. A la nostra vila dibuixa del natural un seguit de racons, tipus populars i paisatges que, de vegades, serveixen per il·lustrar la pròpia obra literària. Situa també a Caldes diverses obres d'ambient mariner, entre les quals un poema narratiu llarg ( Els sardinalers ) i una sèrie de peces teatrals en un acte que anomena "marines" ( La noia, L'avi o L'avi Xena ). Es conserven de Mestres molts croquis i apunts del natural que reflecteixen directament aquestes estades. El lector curiós en pot trobar una tria al llibre Un "tros" de Barcelona. Caldetas 1800 (1951), de Joaquim M. de Nadal: platges, caçadors, carrers, personatges populars o paratges pintorescos.

Il·lustració per Els Sardinalers,
obra basada en personatges caldencs.

Per documentar la relació de Mestres amb Caldes comptem també amb el material inèdit de l'arxiu Antoni Graupera, avui conservat al fons local de la Biblioteca Can Milans. En unes notes autògrafes, Graupera afirma que Mestres solia passejar cap al cementiri passant per la Torre de Can Busquets; de la casa n'era filla la Laieta (Eulàlia Muñoz i Bages), una puntaire, que, anomenada per la gent "la boja", l'escriptor converteix en personatge literari d'un dels seus poemes d'ambientació marinera, La Rosons . Més encara: Graupera diu que és la coneixença que Mestres fa del pescador Gibert la que li permet entrar en contacte amb altres pescadors i inspirar-se per retratar els costums de la gent de mar. La mort de Gibert en el tràgic naufragi de 1911, Mestres la descriu en el llibre Història viscuda .

No podem acabar de cap manera aquest article sense ressenyar que, el passat 10 de setembre, Caldes va començar a commemorar aquest aniversari d'Apel·les Mestres tributant-li un homenatge. L'acte, organitzat per l'Ajuntament de la vila i la Fundació Palau a la Pèrgola del Parc Muntanyà, va comptar amb la participació de les actrius Núria Candela i Carme Sansa, acompanyades musicalment per Pepita Perelló. Candela i Sansa van recitar i cantar diferents textos de Mestres que en resseguien la biografia i ajudaven a entendre'n el perfil ideològic i literari. En síntesi: una agradable i instructiva vetllada.

Il·lustracions: descendents d'Enric Roig Masriera i Arts i Lletres

(*) Article publicat a la revista 3viles l'octubre de 2004