LA FUNDACIÓ PALAU , A CALDES (I)*
Diguem d'entrada que la Fundació Palau , emplaçada a Caldes d'Estrac, és l'equipament cultural amb més projecció internacional de tota la història del Maresme. I un dels més importants de tot Catalunya. Inaugurada el 4 de maig d'enguany, la regeix un patronat, presidit per Josep Palau i Fabre, i la dirigeix Eduard Vallès, a qui hem entrevista en aquest primer article dedicat a la Fundació.
 Eduard Vallès |
-Senyor Vallès, parli'ns dels orígens d'aquesta institució.
- La Fundació Palau representa la feliç culminació dels esforços de tota una vida, la de Palau i Fabre, que de fet rep del seu pare, Palau i Oller, l'afició a col·leccionar art. D'aquesta manera, els fons artístics de la Fundació parteixen de la col·lecció paterna, que el fill ha incrementat molt amb donacions rebudes i, sobretot, amb compres continuades.
-No ens digui que encara continuen, les compres.
- Doncs sí senyors. En aquests moments, a la sala Picasso de la Fundació s'hi pot veure una carta autògrafa del pintor a un torero andalús que Josep Palau i Fabre va adquirir fa ben poc a una sala d'art de Barcelona.
-La col·lecció Picasso constitueix, sens dubte, la joia de la corona.
- Ho és, i per múltiples raons. Primer perquè l'obra picassiana hi està representada en èpoques ben diferents i distants en el temps; en segon lloc, perquè les peces reunides usen els suports en què es va manifestar el geni de l'artista (pintura, ceràmica, gravat); i en tercer lloc, perquè inclou un centre de documentació de nivell internacional. Un centre de documentació que aplega la biblioteca de Palau especialitzada sobre Picasso, una colla de fotografies d'obres i els dictàmens d'autenticació .
-¿Aquests dictàmens són els que sol·liciten a Palau i Fabre des de tot arreu del món?
 La
Fundació Palau |
-En efecte. La Fundació rep constantment obres aparentment picassianes amb el propòsit que Josep Palau, en tant que expert de reputació mundial, les estudiï i en determini l'autenticitat. Aquest conjunt de dictàmens constitueix un dels valors principals de la Fundació , perquè tothom que hi vulgui recórrer, per a qualsevol compra o venda, haurà de venir a Caldes d'Estrac.
-D'ençà del 25 de novembre la Fundació s'ha reobert, ara ja amb els dos edificis de què consta. Expliqui'ns, si us plau, el contingut de cadascun.
- Els dos edificis comparteixen, a la planta baixa, una sala d'exposicions temporals, que ha inaugurat l'artista maresmenc Perejaume, i una sala d'actes, destinada a albergar conferències, recitals de poesia i actes culturals en general. En el primer pis del primer edifici hi ha, també, una sala amb pintura catalana del XX, una mena d'antologia de les tendències d'aquesta pintura en el segle passat segons Palau; i, al segon pis, la sala Picasso, que renova de tant en tant les peces exhibides .
-Perdoni: ¿això vol dir que la Fundació no mostra tots els fons que custodia?
- No és possible. Com en tots o en gairebé tots els centres d'art, disposem de més fons que no pas de capacitat d'exposar-los, de manera que intentem donar a conèixer tot el conjunt seguint una rotació estudiada .
-Ara descrigui'ns les dependències del segon edifici.
- A la primera planta s'hi troba una sala dedicada als artistes actuals, aquells que, a criteri de Palau i Fabre, presenten més interès. De moment, en aquesta sala hi ha obres de Perejaume, Miquel Barceló i Pepe Yagües. Aquest darrer, potser menys conegut que els altres dos, és un artista murcià de positiva trajectòria. La segona planta està ocupada per la biblioteca (orientada sobretot a experts i estudiosos) i per una sala de tallers didàctics per a alumnes d'ensenyament primari i secundari.
- La Fundació , per tant, vol projectar-se també als centres escolars.
- És un dels seus objectius. En aquests moments ja tenim una colla d'escoles apuntades per venir a veure'ns i a conèixe'ns. Es poden fer tant visites guiades com tallers didàctics, a càrrec de professionals en la matèria. D'aquests tallers n'hi ha dos d'inicialment previstos: "Picasso i la ceràmica" i "Retolar com Picasso".
-En conclusió, detectem que la Fundació Palau és un centre d'art escassament convencional.
- Una de les obsessions de Josep Palau i Fabre, que jo comparteixo plenament, és que no sigui un museu com tants n'hi ha, sinó un centre cultural actiu i dinàmic projectat a la societat dins la qual s'insereix. Per això, en els mesos que té de vida ja ha acollit i organitzat un seguit d'activitats al marge de les arts plàstiques. Em refereixo, per exemple, a les quatre sessions de poesia i música que van tenir lloc el mes d'agost al pati de la Fundació , amb un èxit de públic espectacular. O al primer festival de poesia de Caldes, que es va fer coincidir amb la Festa Major.
-Senyor Vallès, moltes gràcies i a reveure.
Il·lustracions: Arxiu Arts i lletres
(*) Article publicat a la revista 3viles el desembre de 2003.
> Portada