L'ESTIUEIG A CALDES SEGONS LLUÍS GRAU*
L'arquitecte caldenc Lluís Grau i Molist, coautor, entre moltes altres obres, d'un bloc d'habitatges a Mataró guardonat no fa gaire pel disseny ecològic de materials i serveis, ha escrit una aproximació a la història de l'estiueig a la nostra vila. El volum constitueix el segon títol de la col·lecció de monografies locals Caldae Aquae, que publica l'Ajuntament de Caldes, i està previst que es presenti el desembre d'enguany, durant la festa major d'hivern, que coincideix amb santa Llúcia. Hem demanat a Lluís Grau que ens en faci cinc cèntims, d'aquest seu estudi, que a banda d'examinar el fenomen de l'estiueig incorpora moltes informacions complementàries, especialment sobre urbanisme, àrea en la qual havia tingut la responsabilitat en legislatures anteriors en tant que regidor de l'Ajuntament .
-De fet, una primera versió del llibre la vaig escriure fa més de vint anys, en una sèrie d'articles apareguts en una revista local, La Veu de Caldes . Naturalment, ara els he revisat a fons i hi he afegit notícies que aleshores desconeixia. Tot plegat s'acompanya d'un ampli i variat ventall d'il·lustracions.
- L'estiueig entre nosaltres, quan comença ?
-L'arribada del ferrocarril permet accedir a una oferta combinada de banys termals i de banys de mar. L'estiueig pròpiament dit comença el darrer quart de segle XIX. Caldetes compta amb cinc establiments de banys, dos de termals (els municipals i els de Can Titus) i tres de marítims (els de Josep Santarromana, els de Marcel·lí Xampeny i els Colón, fundats per Pau Mercader i Joan Pigrau). La vila disposava també de cinc fondes, que era on posaven els clients de les cures d'aigües, anomenats curistes.
- És ara quan compareixen diferents rics de Barcelona ?
 Publicitat del Casino Colon |
-No ben bé. Els malalts barcelonins amb el ronyó cobert de moment encara anaven als prestigiosos balnearis del sud de França (Cauterets, Ax-les-Termes). A partir de 1883, que és quan el segon marquès de Comillas, Claudi López Bru, inaugura la casa que s'ha fet construir a Caldes, altres famílies benestants s'hi afegeixen. Durant un temps conviuen els malalts que vénen a curar-se i els residents que hi passen l'estiu; aquests darrers són els que comencen a fer-s'hi torres i els que acaben predominant. És l'època "beatífica" de Caldes en paraules de Joaquim M. de Nadal, un membre d'una d'aquestes famílies que va retratar magníficament aquesta etapa, caracteritzada urbanísticament per una convivència harmoniosa entre les cases dels estiuejants i les dels pescadors. És ara també que tenim entre nosaltres escriptors i artistes, com Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Apel·les Mestres, o més tard, polítics, com Francesc Cambó i Alejandro Lerroux, que hi tenien amants .
- Caldes devia ser un refugi discret, doncs .
-Tot això s'ho endú aigua avall la Primera Guerra Mundial. La neutralitat d'Espanya provoca una aparició sobtada de fortunes sobrevingudes que, en especial del ram tèxtil, es troben en la necessitat d'invertir i d'exhibir en públic la seva nova posició social. Per això, a Caldes, a partir de 1917 la societat Crédito Inmobiliario, S.A. promou la urbanització del passeig dels Anglesos, on intervenen alguns dels arquitectes més destacats del moment. A l'esquer del tennis, de la natació i d'un " tiro al pichón " s'hi va sumar, sobretot, el joc al Colón.
- Rien ne va plus!
 Passeig dels anglesos |
-Fins a 1924, quan la dictadura de Primo de Rivera prohibeix el joc, Caldes viu a l'entorn del casino uns anys d'autèntica follia. Uns quants botons de mostra: circula un tren directe des de Barcelona (el Fletxa d'Or), i el cost del viatge dels jugadors el cobria el casino, tant si venien amb taxis com amb avionetes, que aterraven en un petit camp situat al final del Passeig dels Anglesos. Això, naturalment, no podia durar, però el fenomen trasbalsa l'activitat laboral dels caldencs, molts dels quals comencen a treballar en funció de la presència d'estiuejants. I a partir d'ara s'instauren dues comunitats, l'autòctona i la forastera, cadascuna amb un espai propi i amb molt poques connexions.
- I aquesta separació entre dues comunitats s'allarga molt de temps?
-Déu n'hi do. Diria que fins ben entrada la dècada de 1960, que és quan es consolida una classe mitjana emergent. Mentrestant, en la immediata postguerra, al voltant de l'estiueig no es mou res. La novetat, i ben grossa, ve de mà de la casa Ugalde, construïda el 1951 per l'arquitecte J. A. Coderch i avui tan justament celebrada. La casa posa al descobert un altre atractiu turístic de Caldes, el paisatge i les vistes al mar, i obre pas a la urbanització de Torre Nova i d'altres turons del terme, com Sant Pere Abanto.
- Aquí ja devem entrar en el terreny de l'especulació desenfrenada dels anys 60 i 70 .
-I tant! A Caldes, com a tot arreu, i sota la pressió de la demanda i de les exigències dels promotors immobiliaris, es van permetre unes edificacions que encara avui fan esgarrifar les persones sensibles. Només se n'han de mirar algunes de les autoritzades a Sant Pere Abanto, els esguerros de la urbanització Isla o l'operació d'obertura del Camí Nou. Per acabar-ho d'adobar, poc després es comencen a enderrocar cases del passeig dels Anglesos i a substituir-les, sense cap control, per blocs d'apartaments.
- I el Colón, mentrestant, què?
-Feia la viu-viu, però ja no era el pol d'atracció de preguerra. A mitjan anys cinquanta es converteix en hotel i a principis dels seixanta es reforma. Avui, el nou Colón és una de les grans esperances del futur econòmic de la nostra vila, i una altra fita en la història de l'estiueig.
- Per acabar, ens agradaria que et referissis a estiuejants famosos que han passat per Caldes .
-A part dels que ja he mencionat, encara queda gent a Caldes que recorda haver-hi vist Pablo Iglesias, afectat de bronquitis, o força més tard, Franz Von Papen anant en bicicleta pel passeig dels Anglesos. El general Sandino, cap de l'aviació republicana durant la guerra civil, tothom es pensava que encapçalava el bombardeig de Mallorca quan, en realitat, s'estava plàcidament a l'hotel Estrac. Després encara hi ha els artistes, dels quals vosaltres mateixos n'heu parlat en un article anterior.
- Amic Grau, et felicitem i ens felicitem per la feina feta, que reverteix en benefici de tothom. I moltes gràcies .
Arts i lletres
Il·lustracions: Arxiu Serra Vila
(*)
Article publicat a la revista 3viles el desembre
de 2004
> Portada