GALERIA DE PINTORS A CALDES D’ESTRAC

GALERIA DE PINTORS A CALDES D’ESTRAC*

A la Fundació Palau de Caldes es va formalitzar el 9 de juliol la recepció d’una pintura, donada pel conegut galerista i marxant barceloní Artur Ramon. El generós donant va voler obsequiar la Fundació i el seu president, Josep Palau i Fabre, amb un paisatge de Francesc Labarta i Planas (Barcelona 1883-Barcelona 1963) que, datat el 1944, se situa en plena Riera de Caldes, amb els Tres Turons a l’horitzó, i està presidit per una casa de pagès, Can Comes, aleshores envoltada només de camps, feixes i boscos. A la vila es desconeixia la vinculació que Labarta hi va tenir, i aquesta circumstància ens ha donat peu a recapitular sobre la presència entre nosaltres de diferents pintors i artistes plàstics. Val a dir que aquest tema el va començar a explorar Rosabel Cantenys, actual Regidora de Cultura del municipi, dins el segon volum del llibre Fotografies antigues de Caldes (1996) i en el capítol “Personatges”. La informació que va recopilar-hi continua sent, no tan sols vàlida, sinó també el punt de partida necessari per ampliar-la.

Marina de Modest Urgell

Cronològicament, el primer pintor que sabem que està relacionat amb Caldes és Modest Urgell i Inglada (Barcelona 1839-Barcelona 1919), deixeble de Martí Alsina i, a París, de Courbet. Cultiva sobretot un paisatgisme d’arrel romàntica, pròxim al simbolisme, amb abundància d’ermites, cementiris i indrets solitaris, suggestius i evocadors.

Cal destacar, d’altra banda, la fidelitat i el rigor amb què Urgell pinta les barques de les seves marines. En una segona exposició seva, que té lloc a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (1866), hi presenta que se sàpiga tres teles de tema caldenc, avui en parador ignorat: Una tarda d’hivern a la platja de Caldetes, Les roques dels Encantats i Una platja.

Personatges de Caldes. Apel·les Mestres

Les vinculacions del segon personatge, Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona 1854-Barcelona 1936) amb la nostra vila estan afortunadament molt més documentades. Per començar, Mestres hi passa una colla de temporades, dels principis de la dècada de 1880 a 1897, hostatjat a la fonda Borràs i a una casa del carrer de Sant Pere i qui sap si a causa del fet que el seu pare, l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, no feia gaire que hi havia enllestit la casa que als estius habiten a Caldes els marquesos de Comillas a partir de 1883.

Sigui com fos, i deixant ara de banda els múltiples ressons d’ambients i personatges en la seva obra literària, s’han conservat d’ell molts croquis i apunts del natural que reflecteixen directament aquestes estades. El lector curiós en pot trobar una tria al llibre Un “tros” de Barcelona. Caldetas 1800 (1951), de Joaquim M. de Nadal: platges, caçadors, carrers, personatges populars o paratges pintorescos. Afegirem encara que enguany hi ha prevista, a Caldes, una exposició sobre Apel·les Mestres que exhibirà rastres palpables d’aquesta relació.

El Pubill de Laureà Barrau

Mencionarem en tercer lloc Laureà Barrau i Buñol (Barcelona 1864-Santa Eulàlia del Riu, Eivissa 1957), l’obra del qual evoluciona dels temes històrics al naturalisme i reflecteix la influència de Sorolla. Va viure molts anys a Caldes (tenia l’estudi a casa dels Gschwind, al passeig dels Anglesos), on situa una colla de les seves obres, entre les quals sobresurten escenes de platja i figures (com la del Pescadoret, pintura reproduïda al mencionat segon volum de les Fotografies antigues de Caldes, publicat per Arrels Cultura).

Escasses són les notícies recollides sobre la presència entre nosaltres de Carles Vázquez i Úbeda (Ciudad Real 1869-Barcelona 1944), cultivador d’una pintura acadèmica i autor, per citar una obra cèlebre, del mural sobre El compromís de Casp que està penjat al Palau de la Generalitat, a Barcelona. A Caldes hi devia estiuejar diferents temporades, perquè si no s’entendria que el 1932 l’Ajuntament li encarregués la realització del cartell commemoratiu del primer centenari de la mort de Goethe.

Tot seguit ve Domènec Carles i Rosich (Barcelona 1888-Olot 1962), autor d’unes Memorias de un pintor (1944), protagonista d’un assaig d’aproximació de Josep Pla (El pintor Domènec Carles) i amb una obra de coloració i influència impressionista.

Via morta a Caldes segons Joan Vila-Puig

Casat amb l’escultora Maria Llimona, a Caldes vivia a una casa de la Baixada de l’Estació. Per torna, es relaciona amb un altre artista, Josep Palau i Oller, pare de Josep Palau i Fabre.

Per part seva, devem a Joan Vila-Puig (Sant Quirze de la Serra 1896-Bellaterra 1963), especialitzat en paisatges i temes rurals, sovint humils, una Via morta de Caldetes i, especialment, les figures de la volta de la cúpula de la capella del Carme.

Per tancar aquest sintètic panorama, no cal dir que totalment obert, cal referir-se a Joan Commeleran i Carrera (Barcelona 1902-Barcelona 1992), paisatgista d’estètica naïf que es dedica també als temes religiosos i que sobresurt en la il·lustració de llibres. Pel fet d’estar casat amb la germana de la dona d’Antoni Graupera, va relacionar-se molt amb Caldes, on va viure molts anys. La prova és que, començant per l’Ajuntament, hi ha molts domicilis amb teles de Commeleran, la majoria marines i totes de tema caldenc.

Il·lustracions: Arxiu Arts i lletres

(*) Article publicat a la revista 3viles l'agost de 2004