 |
- Per començar parla'ns, si us plau, del contingut del llibre.
Tal com indica el títol, està dividit en dos blocs, corresponents
a les dues menes d'aigües mineromedicinals amb què compta la vila,
que examino des del punt de vista històric i, sobretot, mèdic.
Cal dir que cada capítol s'obre amb un panorama general, que acaba
cenyint-se a Caldes. L'atenció prioritària del llibre es concentra
en l'aigua termal, però s'aborden també els banys de mar, que
en la vessant mèdica actualment reben el nom de talassoteràpia.
El volum es tanca amb un apèndix documental, que recull textos variats
i antics sobre les aigües de Caldes i un glossari, que pretén
aclarir el significat de conceptes i tecnicismes associats a la realitat i
a la pràctica dels banys.
- Ens imaginem que tot plegat haurà requerit documentar-se a fons.
Bé, crec que m'he servit d'una bona varietat de fonts informatives,
a més de comptar amb l'assessorament d'un metge balneòleg, el
Dr. Millot, que, a més, ha tingut la gentilesa d'escriure una presentació
del llibre. Entre les fonts d'àmbit general, m'ha estat imprescindible
estudiar els tractats publicats per professors de l'Escola Professional d'Hidrologia
Mèdica i Hidroteràpia, especialment els del catedràtic
en aquesta matèria, Dr. Manuel Armijo. També els paràmetres
analítics de la nostra aigua termal publicats per la Direcció
General d'Energia i Mines de la Generalitat. He consultat igualment tres tesis
doctorals recents sobre aigües mineromedicinals i, ja en l'àmbit
local, el volum sobre la nostra vila d'Albert Batlle i els estudis geològics
encarregats per l'Ajuntament. No puc deixar d'esmentar, en darrer lloc, les
monografies de dos metges directors dels banys al segle XIX, els doctors Salarich
i Bellido; unes monografies que en certs aspectes encara conserven plena vigència
.
- Al llarg de la història, ¿ què és el que resulta
més rellevant de les aigües de Caldes?
Són tants, els aspectes rellevants, que costa sintetitzar-los. Sobre l'aigua termal destacaria: 1r) la poc freqüent ambivalència de la vila, que disposa d'aigua termal i d'aigua de mar; 2n) que la seva tradició termal té un origen mil·lenari, com la mateixa història del termalisme; 3r) que tenim documentació que acredita la presència, durant l'Edat Mitjana, d'un rei i una reina catalans que passaven temporades a Caldes per prendre les aigües, i d'un altre rei que s'ocupa personalment del manteniment de les instal·lacions; 4t) que el balneari de Caldes és, actualment, l'únic en actiu de titularitat municipal de Catalunya; 5è) que les primeres descripcions sobre les seves propietats daten de 1780, i ja aleshores es diu que són unes aigües excel·lents, de propietats enaltides pels metges directors dels banys des de 1817; i 6è) que la deu termal de Caldes està lligada a una llegenda, la de la Torre dels Encantats.
Pel que fa a l'aigua de mar, es podria parlar, en primer lloc, del naixement dels primers establiments públics de banys en la dècada de 1870, començant pels de Josep Santarromana i continuant pels de Marcel·lí Xampeny, els Esteva i el primitiu balneariColón, inaugurat el 1882; en segon lloc, de les primeres descripcions fetes a Caldes de la utilització dels banys de mar amb finalitats terapèutiques; finalment, de l'oferta recentment inaugurada del nou Balneari Hotel Colón, que pot combinar tractaments de talassoteràpia amb d'altres d'aigua termal.
 |
- Mèdicament parlant, quines són les principals propietats de l'aigua termal de Caldes?
Són múltiples, però jo ressaltaria en primer lloc el factor físic transcendental de la temperatura, perquè l'aigua termal de Caldes, juntament amb la del balneari Titus, voreja la de l'interior del cos humà. Aquest fet permet tractaments prolongats de múltiples afeccions, especialment reumàtiques i de teràpia rehabilitadora, i tant en balneació com per dutxes i rajos, sense que se n'alteri la composició química perquè no cal barrejar-la a fi que es refredi o s'escalfi, que és el que passa a tants i tants altres balnearis. En segon lloc, la seva radioactivitat, factor positiu afegit que confereix a l'aigua efectes analgèsics, sedants i reguladors de l'equilibri neurovegetatiu. En tercer lloc, els components químics, que produeixen efectes metabòlics, antiinflamatoris i afavoridors de les defenses de pell i mucoses. Poden ser utilitzades, encara, per a afeccions respiratòries i ginecològiques. Finalment, són aigües untuoses i toves que, pel fet de no tenir alta mineralització ni contenir dosis elevades de sal comuna, poden ser ingerides en afeccions gastrointestinals, hepatopancreàtiques i nefrourinàries i no estan contraindicades, en dosis terapèutiques, per als hipertensos.
- I les de l'aigua de mar?
Es troben indicades en quadres clínics que cursen amb disminució de glòbuls vermells, blancs o augment de la glucosa, en estats de fatiga física, mental i convalescència prolongada i en afeccions dermatològiques (com la psoriasi o la insuficiència venolimfàtica). Cal tenir sempre en compte, però, que les aigües mineromedicinals, de tota mena, estan contraindicades per a persones diagnosticades de determinades malalties. Per tant, la consulta mèdica prèvia, sempre aconsellable, de vegades és obligada.
- Per part nostra, no volem acabar sense agrair a la Dra. Humet l'esforç portat a terme, que estem segurs que revertirà en benefici del coneixement i de la imatge de Caldes, objectius de la col·lecció.
Llanas&Roig
Il·lustracions : L'autora; i unavista de la font termal des de l'interior dels banys.
Arxiu d'Arts i Lletres