 |
En la sessió de cinefòrum organitzada per Arts i Lletres el passat 14 de febrer, es va projectar la pel·lícula Senders de glòria, de Stanley Kubrick, amb Kirk Douglas, Ralph Meelker i Adolphe Menjou, de principals protagonistes. Aquesta activitat, que va haver de ser ajornada l'any passat, complementava l'exposició fotogràfica La Gran Guerra, 90 anys després, inaugurada per l'esmentada associació, el maig del 2008.
El públic assistent va rebre a l'entrada un tríptic informatiu, amb la fitxa tècnica de la pel·lícula, la gènesi, les característiques, els aspectes sobre el rodatge, i les opinions i crítiques. El vicepresident d'Arts i Lletres, Sr. Albert Ribera, es va encarregar de la presentació de la sessió, i, després de comentar alguns aspectes sobrela trajectòria cinematogràfica del director, va informar els assistents que l'argument i el desenvolupament de la història estaven basats en fets reals, recollits a partir de les vivències personals de l'escriptor Humphrey Cobb en el front francès de Verdum, i, també d'altres detalls rellevants, com el fet d'haver estat prohibida la seva exhibició pel govern francès i d'altres països europeus, per considerar-la un atemptat contra els valors nacionals. No cal dir, que, a Espanya, aquest film, de 1957, no es va poder estrenar fins al 1980.
Després de la projecció, Manuel Llanas, president d'Arts i Lletres, va obrir el col·loqui entre la cinquantena d'assistents que albergava la sala cultural, entre els quals es trobava el Sr. Joan Rangel, delegat del govern central a Catalunya. El públic, molt participatiu, va exposar les seves crítiques, parers i reflexions sobre aquesta obra mestra que, malgrat els anys, no ha envellit i continua alimentant debats, sobre un missatge que alguns consideren antibel·licista i altres una denúncia sobre determinats comportaments humans. Kubrick ja deia sobre aquesta pel·lícula que era una denúncia contra la "ignorància autoritària" i, efectivament, el contrast entre la vida dels oficials en un castell i el món de les trinxeres, constitueix una mena d'al·legoria de la lluita de classes. Però també fa una reflexió sobre la vida i la mort i de com afronta cada ser humà el seu inevitable final.
 |
 |
 |
 |