NOTÍCIES DE CALDES ENTRE 1905 I 1908

Amb el present article tanquem, si més no provisionalment, la selecció d'informacions sobre la nostra vila procedents de la revista quinzenal La Costa de Llevant, apareguda a Sant Pol i a Canet entre 1894 i 1922 i descrita en el primer article de la sèrie, publicat l'abril de 2006. El tema estrella del present recull és, no cal dir-ho, les eleccions de 1907, que van comportar la victòria sense precedents dels partits catalans, agrupats sota el paraigua comú de la Solidaritat Catalana, moviment amb el qual la revista combregava de ple. D'aquí que envesteixi sense compliments (notícia 4) contra l'alcalde de Caldes, Borràs, presentat com un titella més del diputat pel districte d'Arenys de Mar des de 1903 (ho tornaria a ser entre 1910 i 1917), el jurista i militar Joaquim Sagnier Villavecchia (germà, per cert, de l'arquitecte, tan actiu a Caldes), que de 1913 a 1914 seria alcalde de Barcelona. Per contrast, el candidat victoriós, Eduard Calvet Pintó, industrial cotoner i polític republicà, va arribar a presidir el Foment del Treball Nacional i l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Com sempre en aquesta sèrie, al final de cada notícia, numerades al capdamunt i transcrites de forma literal (però modernitzades ortogràficament i regularitzades de puntuació), hi figura, entre claudàtors, la data del número de la revista on apareixen.

1

Perill.- Ho és, i constant, lo que existeix en la via del carril i en lo lloc conegut per la cuneta de Sant Josep. Dita cuneta abans era coberta amb una post, mes com fa temps es tragué i no s'ha tornat a col·locar, d'aquí que allò sigui una verdadera trampa a on tot sovint hi cauen, prenent-hi més o menos mal, les persones que es veuen obligades a transitar-hi. A últims del finit mes tocà el torn al conegut ebenista de Mataró en Jaume Mas, i no obstant i haver sigut lo més afortunat de quants hi han caigut, no per això deixà de quedar esgalabrat i magullat en diferentes parts del seu cos, de les que encara es troba en estat de curació [...]. [8 d'abril de 1905]

2

Altra pedregada.- El dijous dia 20 al matí, descarregà altra forta pedregada en aquesta comarca, que produí incalculables danys en los termes municipals d'Arenys de Mar i Caldetes i també en el de Sant Vicenç de Llavaneres. El torrent anomenat el Gorg, de Caldetes, experimentà una forta avinguda, arrastrant les aigües tan gran cantitat de sorra que arribà a cobrir la via del ferrocarril en aquell punt, dificultant de moment el pas dels trens. [...]. Aquesta forta pedregada ha donat ocasió de comprovar d'un modo evident la gran eficàcia dels canons i dels coets granífugs. En un extens vinyat del terme de Caldetes, a les primeres mostres de pedra que observaren los parcers i alguna altra persona que allí es trobava, foren disparats successivament hasta cinc coets, mentres pogueren ben observar que los alrededors s'anaven blanquejant per l'espessa pedregada que queia, i amb la satisfacció consegüent que ells rebien copiosa pluja sense un gra de pedra. [...]. [29 d'abril de 1905]

3

[Sol·licitud d'un envelat a Arenys].- Sabem que va venir [a Arenys] una comissió de joves del veí poble de Caldetes per demanar permís al nostre alcalde per fer un envelat en lo terme d'aquesta vila, els quals varen manifestar-li que el del seu poble no ho volia per la raó de que mai hi havia hagut dos envelats. El d'aquí els hi va dir que tampoc podia complaure'ls. [...]. [15 de novembre de 1906]

4

[Contra l'alcalde].- Pròximes les eleccions generals, nostre batlle, emblema del més ridícul i odiós caciquisme, no fa altra cosa que llançar paraules ofensives contra los elements que integren a Solidaritat en nostra població.
Com veu a prop son fracàs, passa els dies anant de casa en casa captant vots en pro del cacic, son protector, però afortunadament no troba l'acollida que es prometia, puix molts són els que se li neguen rodonament, donant lloc a que amb lo seu despit i barra amenaci a llurs veïns que volen exercir el dret del sufragi responent a les pròpies conviccions i no als interessos particulars del Sr. Borràs.
Ens consta positivament [que] ve propalant arreu: aquesta Solidaritat Catalana no farà més d'una dotzena de vots, que pertanyen als quatre revolucionaris i ses famílies, que són els iniciadors de la campanya moralitzadora que fa temps sostenen en aquest poble per encausar l'administració local, que fa molts anys està confiada en los llegítims representants del cacic màxim, Sr. Sagnier.
Dijous dit senyor estigué aquí, acompanyat d'algun caciquet del districte, per a posar-se d'acord amb lo batlle en la qüestió electoral; feren algunes visites a diferentes personalitats i per convènce'ls millor, usaren d'armes ta baixes com la d'escampar la desfeta de la Solidaritat, armes que afortunadament resultaren del tot inútils dat l'estat de cultura política dels visitants. [...]. [13 d'abril de 1907]

5

[Carta de Marcel·lí Xampeny, representant a Caldes de la Solidaritat Catalana].- Catalans i electors del districte d'Arenys de Mar: S'ha presentat el cas de conèixe'ns els uns als altres. I dic conèixe'ns per l'ocasió de les dugues candidatures: la d'en Sagnier ja la coneixem, és la que ens imposa el govern; i la d'en Calvet, que és la nombrada per la verdadera voluntat del districte.. [...]. Però no hi fa res, puix los que darem el vot al Sr. Calvet podrem dir, amb molta satisfacció, que, com a catalans que som, ajudem a treure aquest fastigós caciquisme, podrimener de consciències i munt d'esclavituds.
[...]. Deixeu estar [burgesos i obrers] aquestes mires particulars i, mirant per sobre de tot, hi trobarem una cosa, i aquesta cosa és nostra mare; i nosaltres com a fills dignes, no li escatimem res; posem-hi tot el nostre esforç per a poguer-la veure redimida dels traïdors i opressors. Visca la Solidaritat Catalana! [20 d'abril de 1907]

6

[Resultat de les eleccions i algunes conseqüències un any després].- [En el districte d'Arenys de Mar va guanyar aclaparadorament el candidat de la Solidaritat Catalana, Eduard Calvet, que va aconseguir 5.040 vots, xifra que doblava els 2.436 obtinguts per Joaquim Sagnier. Ara bé: a Caldes els resultats es van invertir. Hi va triomfar Sagnier, amb 79 vots, per davant dels 56 de Calvet. Un any després, els partidaris del candidat derrotat sembla que van iniciar una campanya de desprestigi del vencedor, campanya a la qual van fer front, amb un manifest a l'opinió pública, els diferents representants dels partits i agrupacions de cada població del districte integrats dins la Solidaritat Catalana. Tot seguit transcrivim els noms dels signants del manifest a la nostra vila]. Pels republicans, Francisco Soler; pels catòlics solidaris, Isidro Alomar; pel comitè adherit a la Unió Catalanista, Marcel·lí Xampeny; per los elements regionalistes, Francisco de P. Casassa, Josep Graupera, Josep Saragossa i Joaquim Fontrodona. [25 d'abril de 1908]